L’almàssera és el molí on es fa l’oli. És una dependència fosca i poc ventilada per la manca de finestres o la petitesa de les existents. En llengua castellana se’n diu almazara.
Les olives que arriben a l’almàssera se’n van a parar a la gronsa, i d’aquesta passen a la safa. El trull a mesura que va girant aixafa les olives i les converteix en una pasta, que entra en unes piques o bassetes i d’on l’almasserer la treu servint-se d’un poal.
Tot seguit, aquesta pasta d’oliva mòlta és col·locada sobre una mena d’estores circulars dites esportins que, disposats formant una pila, seran sotmesos a la pressió d’una premsa. El primer oli que s’obté és el denominat verge o de primeres, per distingir-lo del provinent de la remòlta o premsada posterior, que se’l coneix amb el nom d’oli de segones.
De la premsa l’oli ix barrejat amb aigua, per això l’encarregat de l’almàssera ha d’anar separant un líquid de l’altre. Aquesta fase del procediment s’anomena la triada de l’oli, que sempre sura per damunt de l’aigua perquè té menor densitat que aquella.
L’oli acabat de fer es guarda al celler dins de gerres de fang, on es deixarà reposar alguns mesos. Després, l’oli s’haurà de trascolar, que és una operació que consisteix a passar-lo del recipient en què es troba a un altre de buit, a fi que el solatge de les morques es quede en la gerra des d’on s’ha abocat.
font: ca.wikipedia.org
La formación ha sido siempre mi prioridad, curse fotografía en la Universidad Politécnica de Valencia. Imparto talleres de fotografía y de iluminación, tanto para adultos como para niños, así como talleres de fotografía aplicada al marketing. En la parte profesional me dedico a la fotografía de denuncia social, la producción de exposiciones relacionadas con la igualdad de género y la inclusión social de las personas.